Back Madame Roland Afrikaans مدام رولاند Arabic مانون رولاند ARZ Manon Rolan Azerbaijani Madame Rolandová Czech Ролан Манон Жанна CV Madame Roland German Μαντάμ Ρολάν Greek Madame Roland English Manon Roland Esperanto
 |
La redacció d'aquest article no és pròpia d'una enciclopèdia. |
  | |
| Nom original | (fr) Manon Roland |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (fr) מארי-ז'אן פיליפון 17 març 1754 París |
| Mort | 8 novembre 1793 (39 anys) París |
| Causa de mort | Pena de mort (Decapitació ) |
| Sepultura | cementiri de la Magdalena Catacumbes de París |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, política |
| Partit | Coquette (en)  |
| Participà en | |
| 5 maig 1789 | Revolució Francesa |
| Família | |
| Cònjuge | Jean-Marie Roland de la Platière (1780–) |
Signatura  | |
Madame Roland, amb el nom de soltera de Jeanne Marie Philipon (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793), va ser una revolucionària, amfitriona de salons i escriptora francesa.
Des de jove, Roland es va interessar per la filosofia i la teoria política i va estudiar una gran varietat d'escriptors i pensadors. Al mateix temps, era conscient que, com a dona, estava predestinada a jugar un altre paper en la societat que no pas un home.[1][2] Després de casar-se amb l'economista Jean-Marie Roland de la Platière, va desenvolupar amb ell un equip de marit i muller a través del qual va ser possible utilitzar la seva ment brillant per a la política pública, que era negoci d'un home.
Es va traslladar de París a Lió, on inicialment va portar una vida tranquil·la i poc destacada com a intel·lectual provincial amb el seu marit. Es va implicar activament en la política quan va esclatar la Revolució Francesa el 1789. Va passar els primers anys de la revolució a Lió, on el seu marit va ser elegit a l'ajuntament. Durant aquest període va desenvolupar una xarxa de contactes amb polítics i periodistes. Els seus informes sobre l'evolució a Lió en cartes a la gent de la seva xarxa, es van publicar als diaris nacionals revolucionaris.
El 1791 la parella es va instal·lar a París, on Madame Roland aviat es va establir com una figura destacada dins del grup polític dels girondins, una de les faccions revolucionàries més moderades. Era coneguda per la seva intel·ligència, anàlisis polítiques astuts i la seva tenacitat, i era una bona lobista i negociadora. El saló que acollia a casa seva diverses vegades a la setmana era un important lloc de trobada per als polítics. Tanmateix, també estava convençuda de la seva pròpia superioritat intel·lectual i moral i va alienar líders polítics importants com Robespierre i Danton.
A diferència de les revolucionàries feministes Olympe de Gouges i Etta Palm, Madame Roland no va ser una defensora dels drets polítics de les dones. Va acceptar que les dones havien de tenir un paper molt modest en la vida pública i política. Fins i tot durant la seva vida, molts van trobar aquesta posició difícil de conciliar amb la seva pròpia participació activa en la política i el seu paper important dins dels girondins.
Quan el seu marit va esdevenir inesperadament ministre de l'Interior el 1792, la seva influència política va créixer. Tenia control sobre el contingut de les cartes, memoràndums i discursos ministerials, va participar en decisions sobre nomenaments polítics i va estar al capdavant d'una oficina creada per influir en l'opinió pública a França. Va ser admirada i insultada, i especialment odiada pels sans-culottes de París. Els publicistes Marat i Hébert van dur a terme una campanya de desprestigi contra Madame Roland com a part de la lluita pel poder entre els girondins i els més radicals jacobins i montagnards. El juny de 1793, va ser la primera girondina que va ser arrestada durant el Terror i va ser guillotinada uns mesos més tard.
Madame Roland va escriure les seves memòries mentre estava empresonada els mesos anteriors a la seva execució. Són, com les seves cartes, una valuosa font d'informació sobre els primers anys de la Revolució Francesa.
- ↑ En una carta a Sophie Cannet (1776), Roland va escriure sobre la lectura de Delolme Constitution de l'Angleterra: "J'ai fait un petit extrait de l'ouvrage interessant d'un Genevois sur la constitution d'Angleterre, monument curieux pour des yeux observateurs." (He fet un petit extracte de l'interessant treball d'un genovès sobre la constitució d'Anglaterra, un curiós monument per als ulls observadors.). En les seves memòries diu que la dissolució de la cort de Lluís XV la va portar a preguntar-se si aquestes coses podrien continuar sense una revolució. Va escriure sobre l'anglès: "je m'attachais a ces voisins; l'ouvrage de Delolme m'avait familiarisee avec leur constitution; je cherchais a connaitre leurs ecrivains, et je'etudiais leur litterature." (Em vaig enganxar a aquests veïns; l'obra de Delolme m'havia familiaritzat amb la seva constitució; vaig buscar conèixer els seus escriptors i vaig estudiar la seva literatura). Memoires de Madame Roland, ed. Claude Perroud, 2 vols. (París, 1905), II. p. 131
- ↑ A partir dels vint anys va ser la seva única pregària: "O toi! qui m'as placée sur la terre, fais que j'y remplisse ma destination de la manière la plus conforme à ta volontè sainte et la plus convenable au bien de mes frères!" (O tu! que m'has posat a la terra, fes-me complir allí el meu destí de la manera més conforme a la teva santa voluntat i més adequada per al bé dels meus germans!). Memoires de Madame Roland, ed. Claude Perroud, 2 vols. (Paris, 1905), II. p. 118
© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search